Nascut a Barcelona, ha estat des dels anys 60 un actiu dibuxant, il·lustrador i ninotaire, en diferents plataformes cíviques: Els seus ninots en publicacions de l'oposició contra la dictadura (PSUC, sindicats democràtics, Assemblea de Catalunya...) signant "El Zurdo", i posteriorment il·lustrant durant diversos anys articles de Manolo Vázquez Montalbán a Mundo Obrero, el feren popular en temps de la Transició. Posteriorment realitzà per encàrrec de la Generalitat la creació del personatge La Norma, que, amb textos d'en Tísner, foren base de la primera campanya de normalització del català en la primavera de 1982. També durant els 80, col·laborà entre altres publicacions amb una pàgina setmanal en la revista Canigó, en una serie anomenada Petant la xerrada, on es comentava, a través dels seus ninots, l'efervescent actualitat catalana en aquells anys. En aquell període Juste de Nin signava els seus dibuixos com "L'Esquerrà". Membre d'una família d'artistes i creadors, en el 2004 apareix la seva primera novel·la gráfica Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana, editada per Planeta DeAgostini i Columna. Amb excusa d'un relat familiar de tres segles, Juste de Nin presenta una crònica molt minuciosa del nostre país a través de 320 pàgines de dibuixos en format de còmic.[]
Edicions de Ponent edita les següents novel.les gràfiques a partir del 2007. Es tracta d'una col.lecció genèricament anomenada "Cróniques a llapis" de diferents moments de la història de Catalunya (s. XIX ó XX) siguin versions lliures d'obres universals o guions del propi autor, sempre en forma novel.lada.[]
Premi Nautilus-Ciutat de Badalona,guardó per la trajectòria en el món del còmic català. Novembre 2010.[]
